Llibres publicats

Títol: Un sereno al cementiri de l’art

Autor : Vicenç Altaió

Dibuix: d’Antoni Tàpies

Concepció gràfica: d’Ariadna Serrahima

Presentació de : Jordi Carulla-Ruiz

Pròleg de:  Lluís Calvo

Idioma: Català

Any: 2011

Número de pàgines: 354

ISBN: 978-84-615-2494-5

Preu : 44€

SINOPSI

La llanterna del sereno, Jordi Carulla / Vicenç Altaió o l’exhumació visionària de l’art, Lluís Calvo / GAUDÍ DISFRESSAT DE SANT FELIP NERI / D’ORS A L’ACADÈMIA DE PLATÓ / CALDER, UNA AUTOBIOGRAFIA EN MOVIMENT / PER JOAN MIRÓ, UNA DONA NO ÉS UNA DONA / DALÍ I EL PAISATGE DE DALÍ EXPLICAT A UN JAPONÈS / J.V. FOIX, INVESTIGADOR A LA RATLLA DEL SON / T DE TÀPIES / VISCA BROSSA! / 97 VERSOS SOBRE FICCIONS JVFOIXPONCIANES / ZUSH, EVRU / JAAR A RWANDA / ELS DÉUS DE GALDÓN

Tàpies: la porta de l’infinit Arnau Puig: el combat Portabella: la manipulació Ràfols-Casamada: els límitsJaar: el lament de les imatges Collins: la forma de l’artColomer: un màxim de paradoxaJosa: l’alliberament dels prejudicis

BIOGRAFIA
Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954), poeta, assagista, traductor de teatre, crític d’art, articulista d’opinió i traficant d’idees. Va ser director del KRTU i actualment ho és de l’Arts Santa Mònica. A l’aguait de les oscil·lacions estètiques de les lletres i les arts i de les aportacions del pensament crític i científic, ha anat construint una obra ben personal, a més d’endegar diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen les revistes Tarotdequinze, Èczema, Àrtics i Cave Canis. 

D’entre els seus llibres, destaca, a més de la poesia, recollida a Massa fosca (poesia 1978-2004) i continuada a Santa Follia de Ser Càntic (2005), la sèrie Tràfic d’idees —una autobiografia intel·lectual sense subjecte, de gènere híbrid, transversal, ocupada per escrits sobre artistes i la renovació en art com a moral—, dins la qual han aparegut L’escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d’un avantguardista (2000), Els germans (2002), El cervell i les venes (2005), La consola de Cadaqués (2007) i, finalment, Un sereno en el cementiri de l’art (2011).

_________________________________________________________________________________________________________________________________________

Títol: Carrer de Joan Ponç

Autor : Joan Brossa

Curador: Glòria Bordons

Idioma: Català

Any: 2010

Número de pàgines: 232

ISBN: 978-84-614-5487-7

Preu : 54€

SINOPSI

Un llibre esplèndid i curosament editat que reconstrueix l’amistat entre Brossa i Ponç, i recull els fruits d’aquesta en les trajectòries literàries i artístiques d’ambdós creadors. L’edició recull materials majoritàriament inèdits i inclou un desplegable, una postal i dos facsímils.

La nostra intenció és la de fer reviure la flamarada de l’amistat Joan Brossa-Joan Ponç, i els seus fruits, especialment al voltant dels anys de “l´incendi” Dau al Set. La unió que hi hagué entre ells dos durant aquella època (fins que el pintor se´n va anar al Brasil el 1953) fou molt intensa.

BIOGRAFIA

Joan Brossa

(Barcelona, 1919-1998)

Poeta en el més ampli sentit del mot, escriví poesia en estrofes tradicionals, poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses, teatre i guions de cinema. També experimentà en poesia visual, objectes, instal·lacions i poemes corporis. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts. Començà la seva trajectòria durant els anys quaranta, de la mà de J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Fou cofundador de les revistes Algol (1946-47) i Dau al Set (1948) i col·laborà assíduament amb artistes. Malgrat una intensa activitat desplegada des dels seus inicis, no fou fins a l’any 1970 quan començà a ser conegut des del punt de vista literari gràcies a la publicació de Poesia Rasa i fins al 1986 gràcies a la primera exposició antològica a la Fundació Miró, Joan Brossa o les paraules són les coses. A partir d’aquest moment Brossa s’imposà com una de les figures cabdals de la literatura i l’art catalans contemporanis.

Joan ponç

(Barcelona, 1927-Sant Pau de Vença, 1984)

Ponç va descobrir la vocació per la pintura en conèixer El Entierro del conde de Orgaz d’El Greco. Amb disset anys va emprendre estudis de dibuix i pintura, però la seva formació artística i intel·lectual va ser autodidacta. Introduït en cercles de poetes, artistes i erudits decisius per a la recuperació de l’avantguarda, entre els quals els que el van influir més van ser J.V. Foix i Joan Brossa, va participar en publicacions com Algol i Dau al Set, l’estètica de les quals es va veure fortament impregnada per la seva força visionària. L’any 1953 va viatjar al Brasil, on va romandre nou anys, després dels quals va tornar als Pirineus, que reconeixia com el seu eix còsmic. En possessió d’una simbologia i d’un llenguatge d’associacions propis va unir formes concretes d’homes, animals, insectes, plantes i objectes i va esdevenir artífex d’un món de criatures antinaturals i paisatges fantàstics.

La màgia, la metafísica i la mística, així com un obscurantisme oníric d’atmosfera impalpable, són trets que des de l’inici van caracteritzar la seva obra. El seu món al·legòric i simbòlic va determinar una forta personalitat artística que el va apartar del camí d’experimentació que els seus coetanis van cercar en l’informalisme i l’abstracció. Edicions Poncianes ha publicat Diari d’artista i altres escrits, que recull diversos textos inèdits del pintor.

________________________________________________________________________________________________________________________________________

Títol: Capses secretes 

Autor : Diversos Autors

Curador: Jordi Carulla-Ruiz

Idioma: Català

Any: 2010

Número de pàgines: 84

ISBN: 978-84-614-5486-0

Preu : 15€

BIOGRAFIA

Joan ponç

(Barcelona, 1927-Sant Pau de Vença, 1984)

Ponç va descobrir la vocació per la pintura en conèixer El Entierro del conde de Orgaz d’El Greco. Amb disset anys va emprendre estudis de dibuix i pintura, però la seva formació artística i intel·lectual va ser autodidacta. Introduït en cercles de poetes, artistes i erudits decisius per a la recuperació de l’avantguarda, entre els quals els que el van influir més van ser J.V. Foix i Joan Brossa, va participar en publicacions com Algol i Dau al Set, l’estètica de les quals es va veure fortament impregnada per la seva força visionària. L’any 1953 va viatjar al Brasil, on va romandre nou anys, després dels quals va tornar als Pirineus, que reconeixia com el seu eix còsmic. En possessió d’una simbologia i d’un llenguatge d’associacions propis va unir formes concretes d’homes, animals, insectes, plantes i objectes i va esdevenir artífex d’un món de criatures antinaturals i paisatges fantàstics.

La màgia, la metafísica i la mística, així com un obscurantisme oníric d’atmosfera impalpable, són trets que des de l’inici van caracteritzar la seva obra. El seu món al·legòric i simbòlic va determinar una forta personalitat artística que el va apartar del camí d’experimentació que els seus coetanis van cercar en l’informalisme i l’abstracció. Edicions Poncianes ha publicat Diari d’artista i altres escrits, que recull diversos textos inèdits del pintor.

_________________________________________________________________________________________________________________________________________

Títol : Diari d’artista i altres escrits

Autor : Joan Ponç

Curador: Diana Sanz

Idioma: Català/Castellà

Any: 2009

Número de pàgines: 196

ISBN: 978-84-613-6542-5

Preu : 35 €

SINOPSI 

Diari d’artista i altres escrits agrupa diaris, proses i una autobiografia del pintor català Joan Ponç. El volum, publicat per Edicions Poncianes, descobreix la intimitat tumultuosa del pintor i mostra la reciprocitat de l’al·lucinació i la lucidesa dins la seva obra i perspectiva vital. El recull continua la voluntat de l’Associació Joan Ponç per reivindicar la figura de l’artista

BIOGRAFIA

Joan ponç

(Barcelona, 1927-Sant Pau de Vença, 1984)

Ponç va descobrir la vocació per la pintura en conèixer El Entierro del conde de Orgaz d’El Greco. Amb disset anys va emprendre estudis de dibuix i pintura, però la seva formació artística i intel·lectual va ser autodidacta. Introduït en cercles de poetes, artistes i erudits decisius per a la recuperació de l’avantguarda, entre els quals els que el van influir més van ser J.V. Foix i Joan Brossa, va participar en publicacions com Algol i Dau al Set, l’estètica de les quals es va veure fortament impregnada per la seva força visionària. L’any 1953 va viatjar al Brasil, on va romandre nou anys, després dels quals va tornar als Pirineus, que reconeixia com el seu eix còsmic. En possessió d’una simbologia i d’un llenguatge d’associacions propis va unir formes concretes d’homes, animals, insectes, plantes i objectes i va esdevenir artífex d’un món de criatures antinaturals i paisatges fantàstics.

La màgia, la metafísica i la mística, així com un obscurantisme oníric d’atmosfera impalpable, són trets que des de l’inici van caracteritzar la seva obra. El seu món al·legòric i simbòlic va determinar una forta personalitat artística que el va apartar del camí d’experimentació que els seus coetanis van cercar en l’informalisme i l’abstracció. Edicions Poncianes ha publicat Diari d’artista i altres escrits, que recull diversos textos inèdits del pintor.

Títol : Allò de dintre

Autor : Diversos autors

Curador: Jordi Carulla-Ruiz

Idioma: Català

Any: 2009

Número de pàgines: 71

ISBN: 978-84-7226-926-2

Preu : 14, 00 €

SINOPSI

“Allò de dintre” vol ser un homenatge de la poesia catalana d’avui al pintor i membre de Dau al Set Joan Ponç. Hi han col·laborat des de poetes de trajectòria reconeguda com Màrius Sampere, Enric Casasses i Carles Duarte fins a poetes joves iemergents com Pau Vadell, Blancallum Vidal i Laia Martínez. El volum conté citacions de J. V.Foix i il·lustracions de Joan Ponç.

________________________________________________________________________________________________________________________________________